El germà somiava ser la reproducció fidel del pare, culminant el seu desig als catorze amb la seva primera relació amorosa. La seva modesta postura la va encaminar cap a l´experiència sublim, fins que el pare es va treure la màscara dient-li: “no has de ser Home d´una sola dona.”
Aquella frase potent la va fer tan seva que sense penediment per la seva part va començar a ser infidel. Una infidelitat moderada, fins que desbordat per la luxúria es va deixar portar per l´èmfasi amb el qual prometia als seus amors fidelitat eterna.
El dolor provocat per l´oculta sensació el va portar a la simple aparença. La seva consciencia la tallava prima per desfer-se de la culpa, del sentiment angoixant que volia apoderar-se de les seves accions. Aquest acte el va portar a tenir més d´un mal de cap, convertint-se en una persona buida.
Mentir va passar a ser tan essencial com respirar, amagant la seva veritable realitat, el motiu pel qual va lluitar fins desfer-se en elogis. La imatge del pare va romandre projectada als records del seus fets durant el transcurs dels anys, fins que la solitud va acabar omplint-li la vida.
L´amour, o l´amour, una joia indispensable fruit del buit, del penediment, d´una veu immaculada arrossegada al fons del mar. Mar a dintre la joia fosca somiava ser victoriosa, com els ulls del pare que lluïen a la foscor dominats per la seva tenebrosa veu. Una veu disfressada de bestiar rumiant, encara que el llop s´amagués sota la fastigosa mirada d´un Home sense cor.
El meu germà tampoc tenia cor. Mai més va bategar-li, el seu rostre pàl•lid sota la denominació d´origen era evident per tothom, la mare va lluitar però el seu esforç va ser inútil. Segons ell era una filla de puta, i es mereixia que ell com a nou mascle del ramat fos un heroi dominant-la, fent-li bestieses, trencant-li els secrets, la vida i la veu. Es va quedar lligat als seus somnis. No va veure res mes, tant sols les seves mentides. Com el pare, l´inútil pare.
Aquella frase potent la va fer tan seva que sense penediment per la seva part va començar a ser infidel. Una infidelitat moderada, fins que desbordat per la luxúria es va deixar portar per l´èmfasi amb el qual prometia als seus amors fidelitat eterna.
El dolor provocat per l´oculta sensació el va portar a la simple aparença. La seva consciencia la tallava prima per desfer-se de la culpa, del sentiment angoixant que volia apoderar-se de les seves accions. Aquest acte el va portar a tenir més d´un mal de cap, convertint-se en una persona buida.
Mentir va passar a ser tan essencial com respirar, amagant la seva veritable realitat, el motiu pel qual va lluitar fins desfer-se en elogis. La imatge del pare va romandre projectada als records del seus fets durant el transcurs dels anys, fins que la solitud va acabar omplint-li la vida.
L´amour, o l´amour, una joia indispensable fruit del buit, del penediment, d´una veu immaculada arrossegada al fons del mar. Mar a dintre la joia fosca somiava ser victoriosa, com els ulls del pare que lluïen a la foscor dominats per la seva tenebrosa veu. Una veu disfressada de bestiar rumiant, encara que el llop s´amagués sota la fastigosa mirada d´un Home sense cor.
El meu germà tampoc tenia cor. Mai més va bategar-li, el seu rostre pàl•lid sota la denominació d´origen era evident per tothom, la mare va lluitar però el seu esforç va ser inútil. Segons ell era una filla de puta, i es mereixia que ell com a nou mascle del ramat fos un heroi dominant-la, fent-li bestieses, trencant-li els secrets, la vida i la veu. Es va quedar lligat als seus somnis. No va veure res mes, tant sols les seves mentides. Com el pare, l´inútil pare.
L'Associació de Relataires en Català (ARC) convoca el Concurs ARC de Microrelats: ARC a la Ràdio 2012-2013 amb la temàtica "Pecats Capitals (7+1)".
.webp)
0 comments:
Publicar un comentario
Gracias por dejarnos un mensaje. Reciba un cordial saludo.